www.paquebote.com > Maria Barbal
Pedra de tartera és el relat de la vida de Conxa, una noia de muntanya, senzilla, que ha danar-sen a viure a casa duns parents a causa de les dificultats de la seva família. Conxa ha dadaptar-se a un nou ambient, al poble de Pallarès, on també senamora i té fills. Després ha de viure la guerra, i la postguerra, més sola, i acabar, encara més sola, en una Barcelona desproporcionada.Pedra de tartera, una obra acollida amb gran clamor per la crítica i el públic, és un dels llibres més bells escrits per la mà mestra de Maria Barbal.
Un home gris, culte, de bona família, fill d'un pare dèspota i influent, segresta una classe de pàrvuls d'una escola. Què l?empeny a cometre una acció semblant?Maria Barbal, a través de recursos literaris diversos i des d'angles imprevistos, refà la h
Càmfora és una història d'amor i desamors, de gelosies i d'enveges, de tendreses i de dolor, contada per la mà mestra de Maria Barbal.
Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2005.La Rita es demana per què la mare, si l'estima, la fa patir. La tendresa li arriba del pare o de les altres dones pròximes.Des de la vida d'una família corrent s'obre una escletxa de llum que enfoca la Història.
Carrer Bolívia va ser editada per primer cop l'any 1999 a la col·lecció "El Balancí" d'Edicions 62. Va rebre el Premi Cavall Verd de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i se n'han fet 5 edicions. Aquesta edició, amb un estudi preliminar a cura de la mateixa autora, ofereix dades sobre el procés d'elaboració de l'obra, a més de fragments de la crítica, comentaris de text i propostes d'exercicis i de temes de debat en relació amb la novel·la. Una parella jove de Linares, la Lina i el Néstor, decideix emigrar als anys seixanta a Catalunya fugint de la misèria del seu entorn. S'instal·len al barri del Besòs, concretament al carrer Bolívia. Ell viurà a fons la lluita sindical contra la dictadura franquista. Ella, en canvi, mentre madura com a persona, s'integra a la terra d'acollida i és capaç de triar el seu present. Una novel·la plena d'humanitat que aborda el tema de la immigració andalusa a Catalunya, una assignatura pendent de la literatura catalana contemporània.Maria Barbal (Tremp, 1949) és novel·lista i catedràtica d'ensenyament secundari. Inicia la seva trajectòria com a narradora amb la novel·la Pedra de tartera (1985, Premi Joaquim Ruyra, Premi Joan Crexells) i continua el cicle del Pallars amb La mort de Teresa (1986), Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992, Premi Crítica Serra d'Or, Premi de la Crítica, Premi Nacional de Literatura Catalana). La seva última novel·la és Emma.
Pedra de tartera és un dels grans best-sellers de la literatura catalana. Publicat per primer cop el 1985, no ha deixat mai de reeditar-se. Conxa, la protagonista, és la representant d'una generació de dones de poble dotades d'aquell secret orgull que les ha mantingut fermes en la tempestat del drama de la guerra civil espanyola. Originària de la comarca del Pallars, ella és pedra entre les pedres, el seu destí és desviat violentament fins a descarrilar rodolant en una Barcelona que li resulta desproporcionada.brDigna i delicada, la novella convoca alhora allò local i allò universal i perfora el silenci de les dones anònimes en la Història. Una economia de mots i una tensió continguda sostenen un fil vermell de sang, aquell de la memòria popular catalana del darrer segle. La Conxa carreteja la maleta dels oblidats. Llibert Tarragó, editor de l'edició francesa de Pedra de tartera.brbrL'autora ho expressa amb aquests mots A vint anys de la primera edició puc dir que és difícil que torni a escriure un text tan personal i, alhora, que tants lectors se'l facin seu. Me'l va inspirar una història verídica, un retall del nostre passat collectiu, que és o pot ser encara, per desgràcia, de tot arreu i de tot temps.brAra penso que aquest argument em va ser cedit perquè jo hi posés les paraules. Em sento profundament agraïda, tant a qui me'l va oferir com a qui el rep.br
Cicle del Pallars aplega les tres novelles de Maria Barbal, Pedra de tartera, Mel i metzines i Càmfora, ambientades, en part o totalment, en el seu Pallars natal, l'àmbit geogràfic que emmarca la primera part de la seva obra. L'element clau d'aquesta trilogia són els personatges, el seu procés de maduració, que els acosta a un punt de saviesa vital. La prosa és precisa, sòbria; la tendresa matisa l'estil depurat, essencial de l'autora, que ha esdevingut, sens dubte, una referència obligada de la novellística catalana actual.brLa prosa de Maria Barbal és, actualment, la més bella dels novellistes contemporanis. Avui